|
|
Tots heu sentit alguna vegada anomenar la vila de Sant Feliu de Llobregat com el poble de les garses. Però pocs de vosaltres sabreu el perquè d'aquest nom. I és que fa molts
anys, tants que ni els vostres avis se'n recorden, hi havia
a l'entrada de Can erasme una colonia de garses negres i xerraires.
I quan algú dels pobles veïns anava a visitar la
ciutat, ho anunciava dient: "me'n vaig al poble de les
garses!. |
|
|
|
Però no tothom a Sant Feliu gaudia de la simpatia d'aquestes garses. Dins la Torre dels dimonis hi vivia un vell avar lleig i malcarat, a qui hom coneixia com el Banyetes, ja que tenia força semblança a aquestes criatures que tenen cau a l'infern. Ni les garses ni els vilatans sentien gaire estima per aquest sinistre personatge. Deien del Banyetes que no s'havia rentat des de feia anys, i que sempre vestia una gruixuda bata de llana sota la qual hi vivien un bon grapat de paparres. |
|
|
|
El Banyetes va decidir enredar a una de les garses perquè robés un valuós anell que es guardava a la Torre de la Presó. Aquell anell havia estat regalat per la princesa Violant de Bar en record de la seva estada a Sant Feliu de Llobregat i era un dels tresors més preciats pels vilatans. Així, el Banyetes
agafà el seu bastó i es dirigí a Ca l'Erasme,
on va trobar una garsa jove que, per tant, encara no el coneixia.
I li digué: |
|
|
|
Aviat la garsa va tornar portant l'anell a les urpes i tota contenta li donà al Banyetes, que el va agafar fent una gran riallada. - Ha! Ha! T'he enredat garsa ximple! Has robat aquest anell per a mi! Ara els homes i les dones de Sant Feliu ja no us estimaran gens a les garses! Però vet aquí
que succeí un fenomen extraordinari que ni el mateix
Banyetes esperava. |
|
|
|
Però quan la garsa arribà a la ciutat no va ser gaire ben rebuda, ja que era la mateixa que havia robat l'anell. - Que ve el Banyetes! Que ve el Banyetes! - cridava la garsa, però els vilatans només intentaven donar-li caça. Al final, tots van fugir
en rebre l'atac del dimoni Banyetes, seguit d'un exèrcit
de dimoniets que havia invocat. |
|
|
|
Mentrestant, la garsa s'ho mirava trista, pensant que tot era culpa seva. Havia de fer alguna cosa per ajudar els seus amics i amigues! Així la garsa es
va llençar valenta cap al Banyetes, i va començar
a donar voltes sobre el seu cap amb la intenció d'atabalar-lo
perquè els trabucaires el poguessin atacar. |
|
|
|
I vet aquí que la garsa va agafar l'anell al vol! El Banyetes va quedar aterrit davant l'acció de la garsa. De sobte tots els seus poders van desaparèixer i tornava a ser el vell Banyetes, lleig i malcarat, de sempre. A la vegada, els dimonis
també s'esvaïen deixant en pau els vilatans, que
s'ho miraven contents. Ves per on aquell anell va quedar atrapat
en el petit bec de la garsa. I per sorpresa de tota la gent
el seu cos va començar a créixer, gràcies
a la màgia de l'anell. Tothom va contemplar com ara la
garsa es transformava en una criatura gegant i poderosa. |
|
|
|
Aquella nova garsa, traient foc a través de l'anell en el seu bec, va espantar i perseguir el vell Banyetes. Aquest va fugir cames ajudeu-me fins a ficar-se tot sol a una cel·la de la Torre de la Presó. Allà un dels trabucaires girà la clau per tancar-lo una bona temporada per la seva malifeta. Els santfeliuencs i les
santfeliuenques van agrair a la seva nova amiga, la garsa, que
els hagués salvat del dimoni Banyetes i li van perdonar
que robés l'anell. |
|
|
|
Avui, d'aquella lluita terrible només ens queda el record del Correfoc a la Festa de Tardor, on revivim plegats el foc i les espurnes llançades pels Dimonis i la Garsa. Una festa on els joves més agosarats corren davant d'aquestes criatures i fugen en l'últim moment abans de socarrar-se. I on els nens més porucs es tapen les oïdes davant els patatums dels trabucaires. I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que es miraven de lluny aquesta festa del Correfoc. Fi |
|
|
|
||
