balls de bastons

El ball de bastons és una forma de dansa en que els balladors duen a les mans bastons, que fan sonar amb cops ritmats d'acord amb la melodia que sona i combinats amb les evolucions del cos; aquests cops són donats alternant les dues mans i a alçades diferents. Els bastons emprats acostumen a ser d'uns 45 cm de llarg i de 4 o 5 cm de gruix, encara que depèn de cada colla de balladors la utilització d'altres dimensions. Quan els bastons són més lleugers s'acostuma a denominar ball de bastonets. La fusta en que estan construïts és generalment d'alzina.

Se'n tenen molt poques referències pel que fa a l'origen del ball de bastons. Hi ha historiadors que daten i localitzen l'origen a l'antiga Grècia en temps de Plató, en que era un ball d'espases practicat pels grecs. Més tard aquest poble el van transmetre als romans i aquests, el van exportar per tot el seu imperi, arribant a les nostres terres.
D'altres estudiosos afirmen hipòtesis semblants, dient que prové d'una mena d'entrenament en el maneig de les espases que feien els soldats en temps de pau, utilitzant bastons per tal de no fer-se mal. Sovint es diu que aquest ball és la interpretació de dos bàndols lluitant, fent diferents moviments i alternant la lluita amb l'encreuament de bàndols.
Però la principal versió fora que originàriament es tractés d'una dansa agrària, d'una dansa de simbologia funerària o bé d'una dansa de lluita practicada pel gremi de carreters com un entrenament necessari per a defendre's de possibles saltejadors.

Aquest ball és conegut a diferents pobles d'Europa, com a Anglaterra, Holanda, Navarra, Castella i sobretot a Catalunya que gaudeix d'una gran popularitat. Es pot afirmar que el ball de bastons és la dansa catalana tradicional més antiga que encara es balla: les primeres referències escrites daten del s. XII.

El ball de bastons, a casa nostra, ha tingut una història bastant irregular, passant per èpoques de davallada i d'altres de ressorgiment, degut a factors principalment socials i polítics. Va ser a partir dels anys vuitanta que el món bastoner va experimentar una revifada que ha donat fruit al que coneixem avui dia per les colles de bastoners actuals. No en va, es va crear la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya que entre altres coses dinamitza la cultura bastonera, organitza cada any una trobada nacional i coordina les més de 90 colles repartides per tot el territori català.

La combinació dels cops de bastons, els instruments musicals, els cops a terra, els picarols i fins i tot els crits dels bastoners, fan d'aquest ball un vertader i emocionant espectacle dansaire. El ball de bastons és, doncs, una de les moltes expressions de la cultura folklòrica catalana, que, gràcies al treball de les colles, la seva continuïtat i difusió queda garantida.

Fonts: Coordinadora de Ball de Bastons i Gran Enciclopèdia Catalana; Ilustracions: Costumari Català d'en Joan Amades